Informació

Jurat

Informació

Jurat

Adrián Silvestre (www.adriansilvestre.com) és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UCM, Graduat en Direcció de cinema per la ECAM i Màster d’Història de l’Art Contemporani i Cultura Visual (UAM / MNCARS). També ha estudiat Desenvolupament de Projectes i Curaduria de Festivals de Cinema a la EICTV, Cuba, i ha sigut becari en la Real Acadèmia d’Espanya a Roma i en l’Acadèmia de França / Casa de Velázquez.

En els seus projectes cinematogràfics, explora els límits entre la realitat i la ficció, posant en escena a persones reals al costat d’intèrprets professionals, assumint la pràctica artística des de l’anàlisi de les seues experiències vitals. Les seues pel·lícules van precedides per un procés d’estreta col·laboració amb comunitats, generalment vinculades a temes de gènere, migració i col·lectius LGBTI. Són processos participatius, on es fomenta el diàleg, la llibertat d’expressió i l’empoderament.

“Los Objetos Amorosos”, la seua opera prima, ha recorregut més de trenta festivals internacionals de cinema, rebut nombrosos premis com el FIPRESCI, en el Festival de Cinema Europeu de Sevilla. Actualment treballa en la preproducció del meu Buit i Jo, el seu segon llargmetratge, amb un grup de dones trans a Barcelona.

Áurea Ortiz Villeta és professora d’Història de l’art de la Universitat de València i tècnica de la Filmoteca de València. Els seus temes de recerca, desenvolupats en publicacions, seminaris i exposicions, inclouen la relació del cinema i les arts i la construcció cultural de la imatge de les dones, tema tractat en diversos articles publicats per l’IVAC en els monogràfics dedicats a La caza, El extraño viaje o Calle mayor, en seminaris i publicacions com Per què diuen cinema de dones quan volen dir cinema? (MuVIM) o exposicions com a Fotografies de noces: testimoniatge públic d’una història íntima (Museu d’Etnologia València). Autora dels llibres La pintura en el cine: Cuestiones de representación visual (amb Mª Jesús Piqueras) i Del castillo al plató. 50 miradas de cine sobre la Edad Media (amb J. V. García Marsilla), a més de nombrosos articles en revistes especialitzades en art o cinema i obres col·lectives. Forma part de l’equip dels programes Café con vistas de Ràdio Klara i Laboratorio de Investigación de Series en Podium Podcast i escriu una columna setmanal sobre sèries de televisió en CulturPlaza. Ha organitzat cicles de cinema i tallers sobre drets humans i mitjans de comunicació i forma part de la junta directiva de València Acull.

Emilio Martí és cineasta, artterapeuta i investigador. Les seues pel·lícules solen tractar temes de Drets Humans, inclosa la diversitat sexual, de gènere i afectiva. Entre els seus curtmetratges estan “Testigos” (2016) i “Marhaba” (2016), sobre els refugiats sirians a Grècia; “Todos los Derechos, todas las personas” (2017), realitzada amb la participació de xiquets i adolescents; “Desanimado” (2011), mostrat a La Ploma; a més de nombroses obres col·lectives a les quals ha portat la coordinació, siga amb finalitats formatives o terapèutiques. La seua recerca acadèmica ha tractat el tema de la diversitat sexual a través de l’animació i el dibuix animat, estudiant la representació de temes LGTBQi a Els Simpsons, i revisant la filmografia de Norman McLaren des d’una òptica queer (tots dos textos disponibles en ‘Con A de Animación’). Emilio usa el dibuix animat com a mitjà cinematogràfic però també com a manera d’ajudar a expressar i entendre emocions i idees, a través de l’artterapia, i com a suport per a potenciar la comprensió i respecte pels DDHH. Col·labora habitualment amb els festivals i mostres CinemaJove, Mice i Humans Fest, i actualment treballa en un migmetratge sobre els C.I.E., que tracta de forma tangencial la fugida d’un país per motius d’orientació sexual i de gènere.

José Luis Pérez Pont és gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i director del Centre del Carme Cultura Contemporània de València, des d’abril de 2016. Llicenciat en Dret i doctor en Belles arts. La seua tesi “La mediació social de l’art en l’espai públic. Ara, després, mai” ha rebut en 2017 un Premi Extraordinari a tesis doctorals de la Universitat Politècnica de València.

Anteriorment ha exercit com a crític d’art, comissari independent i advocat.
Cofundador i codirector de MAKMA Revista d’arts visuals i cultura contemporània (2012-2016).
Entre 2009 i 2015 va presidir l’ Associació Valenciana de Crítics d’Art (AVCA). Entre 2011 i 2013 va ser president del Consell de Crítics i Comissaris d’Arts Visuals d’Espanya.

En 2010 es va incorporar com a vocal al Patronat Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València, fins a 2015. Entre 2011 i 2015 va ser membre de la Comissió Assessora del Departament d’Art de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, de la Diputació d’Alacant.

Ha desenvolupat nombrosos projectes d’edició i comissariat des d’un enfocament d’anàlisi i prospecció social, amb institucions públiques i privades. Entre els seus projectes destaca “Del mono azul al cuello blanco. Transformación social y práctica artística en la era postindustrial”, Puntas de flecha. Nuevas trayectorias en el arte contemporáneo valenciano”, “Deseos. Promesas. Realidades. Ocho objetivos para el desarrollo”, “Ficciones cotidianas. Entre lo público y lo privado”, “Cayetano Ferrández. El hombre gris”, “Javier Núñez Gasco. Fuera de acto”, “Rogelio López Cuenca. Los bárbaros”, etc.

En l’àmbit de l’art públic, ha impulsat diferents convocatòries d’intervenció en l’espai públic urbà. Entre 1998 i 2016 comissarià anualment Art públic / Universitat pública, Mostra d’art públic per a joves creadors, en la Universitat de València. Entre 2001 i 2004 va dirigir Proyecto Calle, convocatòria d’art públic de Peralta (Govern de Navarra / Ajuntament de Peralta). Des de 2006 i fins a 2010 va dirigir Intracity, art públic i mediació social (Xarxa Joves.net).

María Trénor és llicenciada en Belles Arts per la Falcultat de Sant Carlos de la U.P.V. de València. Comença en el món laboral en el camp de la postproducció de vídeo i TV realitzant grafisme electrònic. Després de diversos anys com freelance decideix realitzar la seua primera peça d’animació com a directora, “Con qué la lavaré”, rebent catorze premis de diferents festivals nacionals i internacionals com el Festival de Berlín, el Festival de Cinema Independent de Lisboa, Cinema Jove, Animadrid, etc. I participa en prestigiosos festivals com Sundance, Festival de Cine de Guadalajara-México, Versión Española, etc.

“Exlibris”, el seu últim curtmetratge d’animació, va estar nominat per als Premis Goya en la seua 25 edició en la categoria de millor curtmetratge d’animació. Obté el Trofeu Caja Madrid a la millor Direcció artística en ALCINE 2010, el premi TELSON a la pel·lícula espanyola amb els millors efectes audiovisuals en la Setmana de Cine Experimental de Madrid dirigida per José Luís Borau.

Ha sigut becada per la AECID (Agència espanyola de cooperació i desenvolupament del Ministeri d’Afers exteriors) per a desenvolupar un projecte cinematogràfic en la Real Acadèmia d’Espanya a Roma. Ha obtingut subvencions de l’ICAA (Institut del Cinema i Arts Audiovisuals) pertanyent al Ministeri de Cultura i de la Filmoteca Valenciana per a estudis i producció cinematogràfica.

Ha sigut convidada en Institucions com la Universitat Carlos III de Madrid, Universidad Castilla La Mancha, Universitat Politècnica de València, etc. per a participar en conferències, masterclasses i taules redones sobre cinema d’animació. Les seues obres han sigut projectades a nombroses seus de l’Institut Cervantes en l’exterior.

Actualment, és professora en l’Escola Superior d’Art i Disseny de València i està desenvolupant un projecte cinematogràfic de sensibilització contra la violència de gènere per a l’Agència Espanyola de Cooperació i Desenvolupament (AECID) a Espanya, Filipines i Moçambic.

Sara Mansanet és la directora del Festival Internacional de Migmetratges de València La Cabina, sent des de 2012 responsable del producció del mateix. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de València i Master en Gestió Cultural per la UPV, el seu desenvolupament professional en el sector audiovisual s’inicia en 2011 a Cinema Jove com a regidora, ajudant de programació i gestió de còpies d’aquest festival fins a 2016.

Ha coordinat la producció del Festival Internacional de Cinema i Drets Humans de València Humans Fest, TEDx Ciutat Vella de València i de la sèrie radiofònica València Destroy: la història no explicada de la Ruta del Bakalao (Grup PRISA), entre altres projectes.

Respecte a l’activitat cinematogràfica, ha sigut cap de producció del curtmetratge La Bona Fe (Begoña Soler), secretària de producció del llargmetratge Tornar a casa (Roberto Bueso) produït per Fernando Bovaira i actualment pertany a l’equip de producció d’una de les sèries en desenvolupament per a À Punt.

Ha format part del jurat oficial del Festival Internacional de Cortometrages y Arte sobre Enfermedades (FICAE) 2017, València Negra 2017,Festival de Cortometrajes Radio City 2017, Festival de Cinema i Música de Castelló (CIM) 2018 y dels Premis d’Escriptura Creativa de Guió Curt 2018 que organizta el SEDI.

Actualment és col·laboradora setmanal especialitzada en cinema en el magazín de ràdio matinal d’À Punt Al Ras i a València en Directe de Llevant Televisió i coordina Nits de Cinema de l’Aula de Cinema de la Universitat de València.